L'alba de llum es posa sobre els  pètals. 

vibra el buit en moviments invisibles

i convida al pensament que dibuixa

el secret del silenci.

La seva revelació extesa sobre 

la quietud de les aigües

de l' amor que em neix.

Es reflecteix a  l'aigua llisa

la figura del teu cos,

on ara hi ha un petó , sol, sostingut.

Dorm la força de la foscor,

agonitzant, ferida de llum i de dia,

com la pedra calla,

i descobreix la Llum:

El teu cor carnal, ters ,

paràgraf del desig ocult de la cavitat,

mossega amb llavis  àvids,

el glop de l'infinit plaer .

Corre la Llum

per fugaços contrastos i son onades

l' imatge del moment i l'arbre 

i fins el teu reflexe bec,

lliurant una dansa

entre el ser i el sentir

i m' abandono a l' incendi

que les teves mans provoquen

sobre la meva pell...

El vent dansa al meu voltant,

les fulles seques

dibuixen camps canviants,

translacions i camins.

L'aire desinhibit i fresc 

incita al tímid batec,

i el ser, es deixa caure en un salt ...

mentre els fluctuans cels,

dibuixen l'ombra d'un núvol

on dormen, somrient, els nostres cors.

Chris 6/7/2010