L'alba de llum es posa sobre els pètals.
vibra el buit en moviments invisibles
i convida al pensament que dibuixa
el secret del silenci.
La seva revelació extesa sobre
la quietud de les aigües
de l' amor que em neix.
Es reflecteix a l'aigua llisa
la figura del teu cos,
on ara hi ha un petó , sol, sostingut.
Dorm la força de la foscor,
agonitzant, ferida de llum i de dia,
com la pedra calla,
i descobreix la Llum:
El teu cor carnal, ters ,
paràgraf del desig ocult de la cavitat,
mossega amb llavis àvids,
el glop de l'infinit plaer .
Corre la Llum
per fugaços contrastos i son onades
l' imatge del moment i l'arbre
i fins el teu reflexe bec,
lliurant una dansa
entre el ser i el sentir
i m' abandono a l' incendi
que les teves mans provoquen
sobre la meva pell...
El vent dansa al meu voltant,
les fulles seques
dibuixen camps canviants,
translacions i camins.
L'aire desinhibit i fresc
incita al tímid batec,
i el ser, es deixa caure en un salt ...
mentre els fluctuans cels,
dibuixen l'ombra d'un núvol
on dormen, somrient, els nostres cors.
Chris 6/7/2010