dilluns, 10 de maig del 2010

Tornes a renovar el do perpetu.
Ets qui em va ensenyar els senyals de l'alba,
qui va salvar una formiga a la vora del got.
qui s’empassa la meva tristesa d’ un glop,
mentre jo em mullo de tu,
i el poso a l’ abast el cafè,
demanant que no es faci fosc,
que em casi amb tu aquesta nit una altra vegada.
Es a tu a qui li dono tantes carícies,
a qui convido ara amb les meves cames,
i li ensenyo el gessamí que va néixer ahir a la nit,
Es a tu a qui li dic t’estimo
un cop i una altre, enamorat
Ets tu qui es mou a l’ aire,
adormida sobre el meu pit
i perquè siguem un de sol
fins aquest mateix cor
m'ho has aturat;
guarda'm el temps, per nosaltres
i et besaré sempre .
Que no passi ni un minut,
sense una carícia
T'ho demano amb amor,
amb tendresa,
amb tot el que no és paraula.
Perquè sempre siguem el fantàstic:
home i dona que s’estimen,
nova espècie del món;
ja gairebé un miracle.
Doncs m'han sortit a la cara els teus ulls
i a tu a la cara la meva boca,
i no sé quan et miro si ets tu qui em mira
ni quan tu em beses
si sóc jo qui t'ha besat.

Ich liebe dich Chris 18/3/10