Sí, la nit sostinguda en les grans fulles espesses,
en les branques que baixen fins a les aigües fresques,
com lentes serps encantades pels bruixots,
donant una tremolor fugaç a les ocultes flors,
et va donar el secret antic de l’ ardorosa terra.
Toques les arrels, les pedres i les fruites,
abraces els arbres, corrent pels camps,
penetrant en les coves, il•luminant-ho tot
amb els estels vius dels teus ulls,
perduts en la penombra del riu.
Vesteixes les matinades de les pluges calentes
i em fas sentir el murmurar d'arbres i animals,
i aquest reclam etern de la terra a la nit
que de vegades plora i crida i de plaer gemega.
I vesteixes l'esclat de les grans llavors,
i el néixer del full i l’ obrir de la flor.
I em fas cridar al vent el teu nom amb desig:
"Aixopluga’m , oh dona meravellosa!
Jo estaré amb tu per sempre adorant les teves formes
que a la penombra es mostren brillants.
Jo vinc dels ports, de les cases fosques,

on un vent de solitud glaça els somnis,

on el pa ha deixat de ser per als homes.

Tu ets la font guaridora, d’ancestral màgia,

que omple el meu cor

T’estimo moltíssim

Chris 10/5/2010