La pluja et beneeix i el matí
s'alça de tu amb successiu alè.
Bec l'antiga màgia i esdevens,
pàtria del somriure i la poma.
A tu vinc i em nodreixo,
temps de l'alba i del seu riure de campanes.
És més dolça la música llunyana
que apropa a la meva pell la veu del vent.
Segueixes captiva i quieta com sirena
a la font on el meu cor viatger
s’atura per de la teva boca beure
La meva veu et busca i la mirada toca
amb dits sensibles cada flor.
Em besen els teus llavis fins a la boca
com una tempesta de ferro cremant,
com un cop de mar, un sol neixent
descendeix dins meu i la paraula Amor
amb que invoco tot el sentit del teu nom ,
fins l'origen de la teva sang evoca.
Em portes amb l'aire i el so
la remor del teu riure i els teus cants,
més paraules de roses com tu precioses
que endolceixen els salers dels ulls.

T’estimo
Chris 14/5/2010