L'amor
com llum de donzella, com l'aire del blat.
Estimar-te s'assembla a la pluja rentant vells arbres,
ressuscitant ocells. És blanquíssim i net,
llarguíssim i serè: mil somriures clars.
Ets com el sol, l'alba: una espiga molt gran.
I jo al camí buscant el teu somriure de festa,
el teu blau malenconia, la teva gola morena
i aquesta veu que domina els meus nervis.
Ignorant de tot, porto el rumb del vent,
l'olor de la boira, la remor del temps.
Ensenya'm la teva forma de gran lliri salvatge:
com viuen els teus braços, com encoratja el teu pit,
com a les teves fines cames segueixen bategant roses
i en els teus llargs cabells les violetes.
I jo camí buscant el teu somriure de núvol,
el teu somriure d'ala, el teu somriure de febre.
Jo vaig per l'amor, pel heroic vi
que rebenta els llavis. Vinc de la tristesa,
de la agra cortesia que floreix els ulls.
Et busco per la pluja creadora de violències,
per la pluja sonora de llorers i ombres,
estimada tant de temps, tant de temps desitjada,
i arribo a tu enamorat i rendit
Estimant-te

Gràcies amor meu
Chris 09/04/2010