agenollat,
per trobar el camí a l'aigua teva,
m'he banyat de tu,
limfa radiant;
m'he prosternat en tu,
com amant assedegat.
A la cova que parteix en dues teu cos,
he penetrat cercant refugi,
m'he fos en els teus llavis,
units amb els meus llavis.
La meva boca et parlava sense idiomes.
Amb la humitat sagrada
he dibuixat,
a la paret de seda del teu avenc.
En resina salobre del desig,
he disposat una rosa,
i l'he mossegat.
Deixant volar un ocell,
cap el blau cel.
T’estimo
Chris 11/3/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada