Mentre fixos els teus ulls em miren

i les teves mans les meves estrenyen,

i el rierol juga amb els teus nus peus.

El vent canta, ens cenyeix, ens envolta;

i entre els teus rínxols neixen flors ;

tenim en nosaltres dues forces poderoses,

que triomfen dels homes i triomfen de les coses:

¡La vida i l'amor!

Et dono els meus somnis d'or,

els meus versos i les meves flors

Per què témer els anys si tens la bellesa;

la nit, si ets blanca, l'ombra, si ets llum?

Soc, si tu ho vols, la fresca font

que d’amor omple el cor nu.

La vida, somrient, ens deixa els seus tresors.

Obre els teus bonics ulls, els teus llavis i els teus porus

a l'aire de l'amor!

Ara tot canta, perfuma o il•lumina;

les coses mes belles s'assemblen a tu;

aspiro els perfums que brollen de la teva pell,

I la meva ànima enamorada es als teus peus

T’estimo

Chris 24/3/10