Sempre et trobo, sento la teva veu,
en la meva hora més secreta,
quan refulgeixen les gemmes de l'ànima,
com ferides per la llum dels sentits,
quan el temps em convoca els acords del dia,
i encén al voltant de meu ésser flors silvestres;
quan la nit ve impulsant colors densos pel cel,
com batalles del paradís o anunciacions sagrades;
quan el camp s’omple de vida en els seus animals;
quan la mare acotxa l’infanto i sobre el seu cap
la nit vessa els somnis que el fam somriure;
quan sento entrar per la finestra,
a la quieta solitud de la bellesa,
de l'aire dels arbres propers.
La teva vida tota amor, teva es per sempre la meva ànima ,
com és per mi l’amor que sento per tu,
en mi s'ajunten les arrels de la terra,
per florir un arbre gran,
en aquest instant que s'atura il•luminant la memòria,
igual al llampec que encén un horitzó sagrat,
en el moment en que el dia i la nit s'ajunten,
plens de profunditats de l'etern,
en una densa agitació de foscos cavalls celestes
que s'ageganta per engendrar un poderós enigma,
sobre les muntanyes, sobre les ciutats
i les fronts pensatives.
Tu ets cançó de la meva passió.
I de la meva poesia.

T’estimo
Chris 17/5/2010