Abans de que tu arribessis a la meva vida...
Havies vist, potser, com cremava la soledat de la meva sang,
enmig de l'ample món amb oceans, planes i muntanyes?
Quina era la meva angoixa, i el meu afany i el meu fosc descontent?
No sabies, potser, que deambulava en el meu propi drama,
amb els meus parracs incendiats, fugint a través de les ombres,
cercant la teva boca, les teves mans i els teus ulls al foc.
Jo era a l'ombra, en la solitud, en l’ inexistència,
com aquell que es debat en el seu somni anònim i ombrívol
Abans de que tu arribessis a la meva vida
Hi havia una hora a les tavernes per a mi,
al costat del mariner, i del begut, i del abandonat, i del trist,
que lluiten amb el seu cor i els seus records,
llançant-se contra els murs del món,
Ara amb tu protegint el meu somni
soc un infant que riu i canta, i viu enamorat,
i sempre estima amb el seu estrany cor.
Tu ets la filla de la terra que tot ho fa néixer,
màgia de les aigües, papallona de colors,
sobre els camps m’estimes i em somrius,
sota els vents em beses tendrament fins el crepuscle
iabraçats ens troba l’albada...

T’estimo molt
Chris 20/5/2010

Qui em crida, qui m’ encén l’ànima
en la nit estelada?
Callen les guitarres a l'alè misteriós del teu pas,
i les veus callen, i només el vent es sent passar,
quan el silenci es difon en els estels,
i l'animal que porto es mou pels corredors,
i els ocells nocturns visiten els camps,
per on passen els teus peus,
on habiten les flors i les espigues.
Per les ombres corren cavalls,
i les sorres de la platja van fins al límit,
on es reuneix amb en el mar en un acte de passió.
I és la nit que empara l'existència del nostre amor,
en els resplendors de les roques
i les falgueres enfront dels astres,
en el misteri en què t’ escolto
com un gran estel dins del meu cor.
i els teus petons dibuixen
les flors de la nit a la memòria.

T’estimo
Chris 19/5/2010

Sempre et trobo, sento la teva veu,
en la meva hora més secreta,
quan refulgeixen les gemmes de l'ànima,
com ferides per la llum dels sentits,
quan el temps em convoca els acords del dia,
i encén al voltant de meu ésser flors silvestres;
quan la nit ve impulsant colors densos pel cel,
com batalles del paradís o anunciacions sagrades;
quan el camp s’omple de vida en els seus animals;
quan la mare acotxa l’infanto i sobre el seu cap
la nit vessa els somnis que el fam somriure;
quan sento entrar per la finestra,
a la quieta solitud de la bellesa,
de l'aire dels arbres propers.
La teva vida tota amor, teva es per sempre la meva ànima ,
com és per mi l’amor que sento per tu,
en mi s'ajunten les arrels de la terra,
per florir un arbre gran,
en aquest instant que s'atura il•luminant la memòria,
igual al llampec que encén un horitzó sagrat,
en el moment en que el dia i la nit s'ajunten,
plens de profunditats de l'etern,
en una densa agitació de foscos cavalls celestes
que s'ageganta per engendrar un poderós enigma,
sobre les muntanyes, sobre les ciutats
i les fronts pensatives.
Tu ets cançó de la meva passió.
I de la meva poesia.

T’estimo
Chris 17/5/2010

La pluja et beneeix i el matí
s'alça de tu amb successiu alè.
Bec l'antiga màgia i esdevens,
pàtria del somriure i la poma.
A tu vinc i em nodreixo,
temps de l'alba i del seu riure de campanes.
És més dolça la música llunyana
que apropa a la meva pell la veu del vent.
Segueixes captiva i quieta com sirena
a la font on el meu cor viatger
s’atura per de la teva boca beure
La meva veu et busca i la mirada toca
amb dits sensibles cada flor.
Em besen els teus llavis fins a la boca
com una tempesta de ferro cremant,
com un cop de mar, un sol neixent
descendeix dins meu i la paraula Amor
amb que invoco tot el sentit del teu nom ,
fins l'origen de la teva sang evoca.
Em portes amb l'aire i el so
la remor del teu riure i els teus cants,
més paraules de roses com tu precioses
que endolceixen els salers dels ulls.

T’estimo
Chris 14/5/2010

La bellesa et nia a la cintura,
en la mar blava en què navego:
collita permanent on sego
els fruits de la veu i la seva ventura.
Derrames llargament la teva bellesa
i en la nineta de l’ull tanta llum entra,
que sento cremar en mi el teu pur foc
i en la nit brillar la teva cremor.
Estàs amb mi, com aigua de la font,
com la set al fons de l'estiu
que calma el seu anhel en la cristal•lina corrent;
i estàs en cada estrella amb què em guio
pel viatge que em porta fins el teu front
i a la profunditat de les teves cames.
Dones el teu alè vital al meu amor,
poses sang i ànima al que vaig fent,
lliures aquesta veritat que neix al vent
i acompanyes la seva llum dins meu.
Mai no et deixis vèncer, no t’ acovardeixis,
aposta sense parar per l'impossible,
i construeix un pont a l’infinit.
Jo soc sempre amb tu enamorat,
T’estimo com mai no havia estimat

Sempre teu
Chris. 12/5/2010

carns tremoloses amarades de passió
caient en temptació de fruit prohibit.
Boques entreobertes...necessiten aire.
Llavis ardents que es van fonent
la seva pell de seda resseguint.
Ungles que es claven com si fos la seva presa.
S’uneixen, per fi, en un sol cos.
Els seus cors galopen desbocats cap al zenit.
Erupció de volcans entre focs d’artifici ,
guspires de colors...carns extasiades.
S’alliberen entre efluvis de mel.
Han sadollat la seva fam, nèctar de flor.
Crit joiós proclamant al món sencer
que han begut del calze de la vida.
“-M’estima, n’estic segur!!
M’ho ha dit l’espurneig de sa mirada.”
Carns que es retiren, exhaustes...
entre respiracions entretallades.
I els seus cors s’alenteixen trotant ...
acaben anant al pas
l’un al costat de l’altre.
Sense presses...s’estimem.

t’estimo
Chris 11/5/2010

Sí, la nit sostinguda en les grans fulles espesses,
en les branques que baixen fins a les aigües fresques,
com lentes serps encantades pels bruixots,
donant una tremolor fugaç a les ocultes flors,
et va donar el secret antic de l’ ardorosa terra.
Toques les arrels, les pedres i les fruites,
abraces els arbres, corrent pels camps,
penetrant en les coves, il•luminant-ho tot
amb els estels vius dels teus ulls,
perduts en la penombra del riu.
Vesteixes les matinades de les pluges calentes
i em fas sentir el murmurar d'arbres i animals,
i aquest reclam etern de la terra a la nit
que de vegades plora i crida i de plaer gemega.
I vesteixes l'esclat de les grans llavors,
i el néixer del full i l’ obrir de la flor.
I em fas cridar al vent el teu nom amb desig:
"Aixopluga’m , oh dona meravellosa!
Jo estaré amb tu per sempre adorant les teves formes
que a la penombra es mostren brillants.
Jo vinc dels ports, de les cases fosques,

on un vent de solitud glaça els somnis,

on el pa ha deixat de ser per als homes.

Tu ets la font guaridora, d’ancestral màgia,

que omple el meu cor

T’estimo moltíssim

Chris 10/5/2010

Tots els turons ondulen cap al lloc que cerques.
Els arbres ballen amb ondulacions de la teva ànima,
com un record dels segles en el vent,
com un record de les músiques del món,
mentre el foc baixa pel pits de les muntanyes
i els ocells volen sobre el color de les flors.
Ondulat, ondulat en el silenci de la teva ànima.
Ondulat, ondulat en el silenci de la terra vermella,
on aquest home viu per estimar-te
per fruir de la música que brolla dels teus pits.
Mentre a la atmosfera ardent del colibrí,
que gira, i gira, i fuig i gira en el seu vol tornassol,
murmurioses les teves nues cuixes,
mullades per l’ intensa pluja.
fan ressò del vent del foc,
cap a un apassionat capvespre.
Ondulades, ondulades, i cauen reflexos vermells
a les blaves aigües de la riera,
on beuen l'esquirol, la llúdria i la garsa,
sota els arbres en la teva vida,
aquí, a la terra, aquí, en el teu afany,
entre carbons d'arbres incendiats de passió,
on neix el misteri dels vegetals.
I en el lent ondular el dia,
navego enamorat per les marges dels rius
amb lentes barques cap a l'horitzó,
on la nit congrega els enamorats amants,
entre els seus habitatges de ennegrides fulles
sota el silenci solitari de les estrelles.
T’estimo
Chris 5/5/2010

El teu llogaret al turó rodó sota l'aire del blat,
davant del mar amb pescadors a la aurora,
on s’aixequen torres i oliveres platejades.
Baixen per la gespa els ametllers de la primavera,
jo als teus peus admiro la teva nuesa,
i tu tan bella dorms amb el teu rostre enmig d'un somriure.
I pugen aromes de mar amb una fresca cistella de sardines.
alegre sota el blau etern descanses,
amb els petits venedors de cireres en les placetes,
amb les donzelles al voltant de les fonts
mogudes remorosament per la brisa dels castanyers,
en la penombra amb espurnes del ferrer,
entre les cançons del fuster,
entre els fortes sabates clavetejades,
i en els carrerons de gastades pedres,
on deambulen ombres dels amants.
El teu cos es mou sota la llum del dia,
amb nogueres antigues d'ombra taciturna,
a la vora del cirerer, l'om i de la figuera.
En els teus malucs les hores s'aturen
i en els seus secrets els reflexos vespertins,
es dibuixen amb raigs de sol.
El teu cos daurat s'acosta als cors del cel,
mentre la mar dona les seves brillantors lunars,
i el món palpita en el teu cor.

T’estimo
Chris 5/5/2010

Vaig caminar
milers de senders
de vegades vaig volar amb ales
massa fràgils per donar suport
al pes de la pols
que es posa sobre el cor
Fins que vas omplir
de color la meva ànima
amb els colors de les emocions
amb l’amor més bell i sincer
i vas venir a la meva vida
per donar suport meu al vol
I fem de cada matí el nostre matí
entre pètals de rosa i passió
La vida es una travessia al mar
i Tu ets el meu far
el meu suport .
El meu sentiment més dolç
sense tu
La vida seria
una cova gris ,
no hi ha cel
sense tu ...

T’ESTIMO AMOR
Chris 30/4/2010

El veler del meu cos , excitat i nerviós,
passeja en silenci pels teus mars de colors,
entre brillantors d'una aigua blava en ones,
que es el teu cos , dúctil, sensual,
on canten sirenes d'un altre temps,
rendides a les escumoses aigües .
I sobre les sorres de badies desertes,
on avancen tremolant les aurores,
enmig de les ombres dels arbres,
i les ombres de les barques,
deixant els dits entre els teus cabells,
acariciant-los. perdent-se a la sorra
els llavis besen, les boques mosseguen,
posseeixen, exploren, bevent
la nostre enamorada excitació.
Les gavines, volant cap a un altre món,
sobre la platja brillen barques dormides.
i entre les algues tremola l’ albada.
De tu vénen els dies, la llum, la vida.
Sonant les guitarres mar enllà.
Per tu jo sóc l'home, el portador del foc.
Per tu la meva mà aixeca el mirall que reflecteix la muntanya.
Cap a mi venen les teves petjades,
per mi tu ets la dona, la portadora de somnis,
la teva presència em guareix, em fa viure.
Per mi tu ets l’amor

T’estimo
Chris 28/4/2010

El que sento a la meva sang com un rellotge de sorra,

es el degoteig dels teus petons

que han traspassat la meva pell ;

el que escolto a la meva sang com un remor del dia,

es com quan una papallona de la nit

ve a besar l'ombra del nostre cor;

el que escolto a la meva sang com acords de colors,

quan tot s'il•lumina i tot és un moment,

amb rostres, amb mirades i mans;

el que escolto a la meva sang es com aigua que cau

en la llacuna de les estances,

on el mirall de silenciosa confidència

guarda les paraules i les carícies :

el que escolto a la meva sang com flautes del sol,

quan els meus ulls dansen al voltant de la teva bellesa

com en un llunyana turó de veremes;

quan el pensament transforma els meus secrets

en abismes de paraules,

i reclinant el meu front sobre el vi nocturn;

quan sento els meus passos en la terra,

i quan dic: terra,

i sé que estic aquí il•luminat per tu,

estimant i sentint el teu mandat, que és l'existir,

rumor que em sosté i em dibuixa

en la penombra de les teves oliveres:

marc de la consciència,

enigma de vells murs,

caiguda de la llum de la tristesa,

tota tu ets el meu somriure.

Hi ha llengües que es besen i signes ardorosos

dansant al voltant nostre.

Se'ns cau la mirada en anells de carícies,

en pluja d’abril, en estrelles de plata.

Enrere queden abismes en que els meus ulls cauen.

L'home és de la nit que el segueix,

somni que el sol defensa,

parèntesi de incerta meravella,

imatge que fa caure la tenebra.

i en el teu cabell es fa un llunyà resplendor.

Aquí a la terra estic, aquí a la terra,

i en la teva mà els meus sentits.

I tot avança en mi i tot ets tu, i tot és amor,

un apropament i estimar, i un viure per estimar,

i un portar-ho tot al somni

i fer de la terra un somni.

dansant als turons,

en un dens horitzó amb ombres de pleniluni,

Chris 23/4/2010

Llampec extasiat entre dues nits,
aire entre núvols vespertins,
palpitació de la brillantor, memòria empresonada,
tremolós nenúfar sobre les aigües,
somni davant l'ombra: això som tu i jo.
Per l'aigua tranquil•la i clara va nedant el dia,
doblegant els joncs verds i prims.
L'ànima silenciosa a les violetes tremola.
No es el nostre amor un secret guardat .
Miro com a la gespa de la tarda
la mirada és una lluentor de tarongina,
com s’amaguen els petons
en el sospir lleu de les frondes.
Una cosa es tanca sempre al voltant de la nostra front.
El foc que corre per la nostra sang.
Un xiuxiuejar d‘ocells baixa per les valls.
Jo sempre estimant-te, sota el sol i els trons,
oberts els cors tot fent l’amor.
T’acaricio amb la meva mirada,
amb els records, i amb les meves mans.
Interrogant a les callades ombres.
des dels meus sospirs al lluminós cel.
Mentre el vent t’embolcalla amb suau tacte,
i et deté als meus braços al peu de negres bedolls.
Cérvols de la lluna van corrent
per l'antiga memòria,
mentre el bes dels meus llavis
s’alimenta dels teus pits
i en el silenci esclaten flames del cor

Ich liebe dich
Chris 22/4/2010

Venim de la nit i cap a la nit anem.
Els passos en la pols, el foc de la sang,
la suor del front, la mà sobre l'espatlla,
el plor en la memòria, el petó a la galta,
tot queda tancat per anells d'ombra.
Amb címbals antics el temps ens aixeca.
Amb címbals, amb vi, amb rams de llorers.
Els meus llavis besen la copa en la penombra,
mentre els ulls miren reflexes de llum.
sobre la teva pell brillant, els ecos son infinits,
el teu cos es l'enigma a la feble llum
dels espelmes, son brillantors en què l'ànima
enamorada cau. Fonts de l'aigua fresca
son els teus ulls, plens d’intenció
amb el mirar interior la meva ànima retraten!
A les nostres hores jeuen reflexos de heliotrops,
mans apassionades, llamps del son.
Veniu als deserts i escolteu la nostra veu!
Veniu als mars i veieu el nostre amor!
El cor és una immensa platja de corall .
El nostre amor descansa entre quatre mans,
i baixa en la llavor amb un rumor suau,
amb tremolor de papallones volant en un mirall,
o amb crits de bèsties que es trenquen les venes
en les calentes nits d’apassionats amants.

T’estimo
Chris 21/4/2010

Esvelta sorgeixes! ¡Vens de les aigües, nua,
governant una petxina immaculada!
Els malucs flexibles, els pits palpitants ...
Mor la meva boca per besar la teva boca.
Sense vil pudor! De què cal avergonyir?
Sóc un home enamorat i amant
sobre la blanca sorra et cerco
I anant a la roca on ets,
amb els cabells escorrent aigua,
inclinat el cap sobre el teu pit
sento el cor desmaiar d'amor,
sota el fervor de la meva virilitat
abraçant el teu cos pel sol daurat.

T’estimo, molt, moltíssim
Chris 20/4/10

Quan estic amb tu, propietària de la meva ànima

QUAN AMB TU ESTIC, PROPIETARIA DE LA MEVA ÀNIMA
Quan contemplo de vegades
els llavis emmudits per un petò,
la meva adoració pretén en la seva bogeria
baixar fins a la teva ànima a pas lent
i sorprendre, a la seva mansió fosca,
com a nota de llum el teu pensament.
Quan em miren els teus ulls
lluminosos qual sol de primavera,
puc sentir anhelant
les pulsacions dels meus nervis
i la remor del teu pit palpitant,
en la meva passió voldria
la misteriosa oïda dels mags
que en les nocturnes ombres amagats
escolten, a la vora dels llacs,
fins als seus més recòndits murmuris,
de les branques dels febles cruixits
I ara pensant en tu, amb els records
em mossega l'esperit del desig
i volen les paraules i els meus anhels

T’estimo amor infinitament
Chris 15/4/2010

El meu ser flueix en la teva música,
i resto adormit en el temps,
rendit a la nostàlgia dels llacs del cel.
Com oblidar que es l’amor la teva melodia
i la teva mirada obra la veu dels misteris?
He interrogat els aires que et besen a l'ombra,
he sentit en silenci el brollar de les fonts perdudes,
i tot eleva els meus somnis a les teves músiques celestes,.
Parlo amb les primaveres que et visiten de nit,
que donen vida a les flors entre els teus dits
i em revelen el camí dels teus secrets.
El camí del jardí sensual de les teves formes
que gira al meu murmuri de fullatge en el vent
i ales dóna als sospirs de la meva ànima.
¿Va morir aquí el caçador, al peu de les orquídies,
el caçador nostàlgic per la teva màgia embriagat?
Oh, amor: tu que em saps enamorat
¿On va en la nit el fons sospirar?

T’estimo infinitament
Chris 14/4/2010

L'amor
com llum de donzella, com l'aire del blat.
Estimar-te s'assembla a la pluja rentant vells arbres,
ressuscitant ocells. És blanquíssim i net,
llarguíssim i serè: mil somriures clars.
Ets com el sol, l'alba: una espiga molt gran.
I jo al camí buscant el teu somriure de festa,
el teu blau malenconia, la teva gola morena
i aquesta veu que domina els meus nervis.
Ignorant de tot, porto el rumb del vent,
l'olor de la boira, la remor del temps.
Ensenya'm la teva forma de gran lliri salvatge:
com viuen els teus braços, com encoratja el teu pit,
com a les teves fines cames segueixen bategant roses
i en els teus llargs cabells les violetes.
I jo camí buscant el teu somriure de núvol,
el teu somriure d'ala, el teu somriure de febre.
Jo vaig per l'amor, pel heroic vi
que rebenta els llavis. Vinc de la tristesa,
de la agra cortesia que floreix els ulls.
Et busco per la pluja creadora de violències,
per la pluja sonora de llorers i ombres,
estimada tant de temps, tant de temps desitjada,
i arribo a tu enamorat i rendit
Estimant-te

Gràcies amor meu
Chris 09/04/2010
 

Ofereix-me la flor dels teus passos
en la meva boca plena d'amor,
deixa els teus dits molls dels llavis
dibuixant els meus somnis humits.
Els meus ulls et busquen en la foscor,
xuclen l'ànima i deixen escapar
la seva mel en el meu cor.
S’obren en una suau carícia
i t’ envolten lligant-me a tu
en una esclavitud dolça.
La meva carn, el meu cos es doblega,
dóna'm la resta de l'ombra
dels teus pits frescos
i alimenta’m amb el sabor dels seus mugrons
suaus, que omplen el meu alè cobdiciós.
Deixa que la font de la meva ànima
abraçada als teus peus, t’ofereixi
amb una càlida abraçada,
el meu amor i que besant tot el teu cos
senti el plaer capbussat en les bases
de la teva cova ardent,
banyant-me en el dolç nèctar de flors
de les teves cuixes.

T’estimo molt
Chris 8/4/2010

Et dic amor, i crido
que estic al teu costat com l'aire,
com un cristall de boira o com el vent
que s'aquieta a la tarda.
Dic amor, i canto
que sóc la brillantor humida en els teus ulls
i el batec en la teva sang.
que jo sóc el llindar de la teva morada,
i tu l'aigua de la meva set
i aquell únic pa per a la meva fam,
Dic amor, i en tu visc,
que ja no tinc rostre ni senyals
d'haver viscut abans d’ estimar-te
abans d’haver-te conegut.

T’estimo
Chris 7/ 4 /2010

Sobre les ales del vent poso les meves paraules
i cap a tu, la meva estimada, viatgen a través del dia,
Vam fer un pacte d'amor al costat del mar.
Es amb tu amb qui vull estar,
amb la teva bellesa em captives,
no he trobat figura comparable al teu cor.
Assaboreixo una vermella poma amb una aroma
que és com la fragància de la teva presència
i té la mateixa forma dels teus pits i el color
d'aquest robí que treu el cap a les teves galtes.
T’ assembles al sol, que quan despunta torna vermells
els núvols de l'alba amb la seva brillant flama.
I si em demanes perquè t’estimo et diré:
Per que tu ets l’amor.

T’estimo molt, moltíssim
Chris  31/3/2010

Te'n recordes de la tarda en que et van veure els meus ulls ?
Eres plena de vida profunda ,l'ànima transparent, de vidre.
Ara jo t’estimo més que els crepuscles vermells,
els núvols i els camps, la ribera i el mar ...
Quan els meus ulls et miren il•luminats pel teu somriure;
m’ embriaga l’aire, adoro el color;
somnia el meu esperit somnis impossibles,
apartant les ombres enemigues del sol.
Del jardí m'atreuen el gessamí i la rosa
-la sang de la rosa, la neu del gessamí --
i al meu costat passes tan preciosa,
parlant-me en secret, tu, l'ànima del jardí.
Afalagen la meva oïda les veus de les aus,
la balada del vent, el cant del pastor,
i jo formo per tu un cor amb les notes suaus,
i emmudeixen elles i emmudeixo jo ...
Mai seguir aconseguia el fugitiu rastre
del que creia ja no existeix, del que es va anar ...
fins que et van veure els meus ulls
i vaig saber que existia l’amor
que l’amor ets tu.....

T’estimo infinitament
Chris 30/3/2010

El vi negre lentament cau i vessa a la closca
de la perla, on els llavis s'han fregat, tan lleugers i ràpids
com els pètals nus de la rosa a la deriva
sobre la lenta tornada de llaüt
del cant estival de l'abella: rient mentre baixen,
memòries daurades: encens de son, regals d'infantessa ,
blaus com el fum que transporten els llunyans horitzons,
fràgils com les ales de les papallones.
No hi ha futur, no hi ha més passat,
arrels ,fruits i flors, sol, vida i amor omplen el present.
Descansa tranquil•la , Estira't tranquil•la i la nit perdurarà,
silenciosa i fresca, no per un espai d'hores,
sinó eternament. Deixa'm oblidar
tot menys el teu perfum, cada nit menys aquesta,
deixa’m oblidar la pena, el infructuós plor, el pesar.
Només dorm amb mi: aquest lànguid i suau embadaliment
florirà a la vora del son i s'espargirà,
fins que no hi hagi res més que tu i jo
abraçats en un silenci intemporal.
I encesa la flama, carregat d’esperança,
davant del teu foc m’agenollo
per rebre la teva immortalitat
i donar-te tot el meu jo....
t’estimo amor meu
Chris 26/3/2010

Mentre fixos els teus ulls em miren

i les teves mans les meves estrenyen,

i el rierol juga amb els teus nus peus.

El vent canta, ens cenyeix, ens envolta;

i entre els teus rínxols neixen flors ;

tenim en nosaltres dues forces poderoses,

que triomfen dels homes i triomfen de les coses:

¡La vida i l'amor!

Et dono els meus somnis d'or,

els meus versos i les meves flors

Per què témer els anys si tens la bellesa;

la nit, si ets blanca, l'ombra, si ets llum?

Soc, si tu ho vols, la fresca font

que d’amor omple el cor nu.

La vida, somrient, ens deixa els seus tresors.

Obre els teus bonics ulls, els teus llavis i els teus porus

a l'aire de l'amor!

Ara tot canta, perfuma o il•lumina;

les coses mes belles s'assemblen a tu;

aspiro els perfums que brollen de la teva pell,

I la meva ànima enamorada es als teus peus

T’estimo

Chris 24/3/10

Estimo a una dona de llarga cabellera ,

com en un llac m'enfonso entre les seves mans suaus .

En el seu ventre meu front navega amb lentitud .

Palp mossego acaricio seus volums sedosos,

registro cavitats, laberints infinits

Els teus pits i les teves natges de dobles muntanyes bessones

em brinden la blancor de colom gegant

L'amor que ens donem és de nit a la nit,

de llum brillant, de dia infinit.

S'aixequen columnes d'olor i de respirs ,

el desig floreix entre flors obertes .

Res acaba res comença tot és triomf

de la tendresa custodiada de silenci .

El pensament ha fugit de nosaltres ,

s'ajunten les nostres mans ,

les hores es fonen els minuts s'esgoten ,

no hi ha res més que amor i plaer

El rostre no parla sinó que expressa

sobre un món de núvols el somriure .

A la llum puc veure l'expressió de la teva faç

Quatre mans es van juntes a dormir

i lluny d'elles vaguen també els quatre peus

El vaixell del plaer s'endinsa a alta mar

On ets? On sóc? Qui sóc? Qui ets?

Per sempre el bes sobre la pell

Ebri embruixat boig per tu a les portes del mon ,

grandiosa la passió , ple d’amor

De nou desperto i estem junts

Nus fantàstics còmplices de l’amor

Ich liebe dich

Chris 23/3/10

Però com saber, sense la mirada,
la bellesa del bosc, la grandesa del mar?
El bosc estava després de mi; el coneixien
les meves orelles: la remor de les seves fulles,
la confusió del cant dels seus ocells.
Sons que venien d'un remot lloc.
I la mar de l'altra banda, colpejant
el front, sense tocar,
cobrint de gotes. Era la meva pell
qui descobria la teva frescor,
el meu somnolent olfacte qui entrava al pit
la teva olor.
I al mig de la nit una estesa ombra.
que les meves parpelles crema,
quina llum m’'esvaeix, i un prolongat petó
que arriba fins al mateix centre de l’ànima
Davant dels teus ulls era,
els teus llavis somreien,
i el nascut foc del teu cos
era passió i llum.
Vam entrem al mar, vam trencar
el cel amb el front,
i submergits en les aigües contemplàvem
les vores del bosc,
la seva extensa foscor.
Vaig mirar-te, estesos a la platja, el teu rostre:
contemplava els núvols;
i entre els meus braços el teu cos
era un foc, un resplendor.
Vaig penetrar el teu bosc, i en les límits
van acariciar els meus dits;
mirant el mar abans
vaig posar els meus llavis en els teus
i et vaig estimar
i et continuo estimant

i estic boig per tu

Ich liebe dich
Chris 22/3/10

Tornes a renovar el do perpetu.
Ets qui em va ensenyar els senyals de l'alba,
qui va salvar una formiga a la vora del got.
qui s’empassa la meva tristesa d’ un glop,
mentre jo em mullo de tu,
i el poso a l’ abast el cafè,
demanant que no es faci fosc,
que em casi amb tu aquesta nit una altra vegada.
Es a tu a qui li dono tantes carícies,
a qui convido ara amb les meves cames,
i li ensenyo el gessamí que va néixer ahir a la nit,
Es a tu a qui li dic t’estimo
un cop i una altre, enamorat
Ets tu qui es mou a l’ aire,
adormida sobre el meu pit
i perquè siguem un de sol
fins aquest mateix cor
m'ho has aturat;
guarda'm el temps, per nosaltres
i et besaré sempre .
Que no passi ni un minut,
sense una carícia
T'ho demano amb amor,
amb tendresa,
amb tot el que no és paraula.
Perquè sempre siguem el fantàstic:
home i dona que s’estimen,
nova espècie del món;
ja gairebé un miracle.
Doncs m'han sortit a la cara els teus ulls
i a tu a la cara la meva boca,
i no sé quan et miro si ets tu qui em mira
ni quan tu em beses
si sóc jo qui t'ha besat.

Ich liebe dich Chris 18/3/10

Cercava la meva ànima amb afany la teva ànima,
buscava jo la dona que el meu front
tocava amb el seu llavi dolçament
al febril insomni de l'amor.
Cercava la dona pàl•lida i bella
que en sons em visitava des de petit,
per compartir amb ella el meu afecte,
per compartir amb ella el meu dolor.
Com en la sacra soledat del temple
sense veure a Déu se sent la seva presència,
jo presenti la teva existència,
i, com a un Déu, sense veure't, et vaig adorar.
I demanant sense parar al mar
la dolça companya de la meva sort,
molt lluny jo de tu, sense conèixer - t
en l'ara del meu amor et vaig aixecar.
No preguntava ni sabia el teu nom,
¿A on anava a trobar-te? ho ignorava;
però la teva imatge dins l'ànima estava,
més aviat pressentiment que il•lusió.
I tot just et vaig mirar ... tu ets el meu sol,
companya ideal del meu desvetllament,
I a la primera vegada que els nostres ulls
les seves mirades magnètiques van creuar,
sense buscar-se, les mans es van trobar
i ens vam dir «t'estimo» sense parlar
Un mirar brillant als teus ulls ,
una mica de tremolor sobre els meus,
i un somriure que fins al cel pujava ...
així ens vam comprendre ... res més.
Dos cors en feliç vol;
¡Estimem-nos, el meu bé! Obrir les ales,
estimar és veure el entreobert cel
i aixecar l'ànima sobre els estels.
Estimar és amarar el pensament
a la fragància de l'Edèn perdut;
estimar és ...
És tocar les llindes de la glòria,
és veure els teus ulls, escoltar el teu accent,
en l'ànima sentir el firmament
i morir als teus peus d'adoració.
T’estimo moltissim
Chris 17/3/10

Un bosc sencer ha tornat des del teu clatell
aquesta nit, entre els meus dits,
que t’acariciaven, decididament a favor
del vent, tu dormies
després de la serenitat de les últimes besades.
No et vaig voler despertar, m’omplia mirant el teu cos.
Ara és aquell temps de no oblidar els somnis.
Sento la teva olor de blat i terra,
de mel i flors. Et veig i et respiro una vegada i una altre,
fent l’amor envoltats de vent...
He somiat davant els estels d’aquest cel
en la llibertat del teu cos abraçat
la lleugera prosòdia del plaer ,
he somniat després al límit de l'ombra
com balles il•luminada per blanca lentitud, bellíssima,
rotundament viva, sabent en tots els meus porus
i en totes les meves arrugues del plaer,
que és ben cert el somni
que t’estimo molt...
Chris 16/3/10.

Amb la set més antiga,
agenollat,
per trobar el camí a l'aigua teva,
m'he banyat de tu,
limfa radiant;
m'he prosternat en tu,
com amant assedegat.
A la cova que parteix en dues teu cos,
he penetrat cercant refugi,
m'he fos en els teus llavis,
units amb els meus llavis.
La meva boca et parlava sense idiomes.
Amb la humitat sagrada
he dibuixat,
a la paret de seda del teu avenc.
En resina salobre del desig,
he disposat una rosa,
i l'he mossegat.
Deixant volar un ocell,
cap el blau cel.

T’estimo
Chris 11/3/10

M’ esbarjo davant del teu cos com davant d'un paisatge
imprevist. Em sorprenc mirant en la nuesa juvenil,
i tinc l’anhel de recórrer-ho, com una anhelada geografia.
Em veus pensant perdut dins de les teves
grutes, o en l'aigua de la cuixa on brillen les venes.
Em perdo en un bosc que creuo amb les meves mans,
i demano una llarga estepa on els meus llavis parlin amb petons.
Em veus sorprès, aclaparat, pensant en habitar-te.
I tu, mentrestant, t’ abandones a la càlida finor de l'aire.
Et deixes en la llum, que et navega, i si miro els teus ulls
torno al jardí fosc on és estiu el verd.
Et miro una altra vegada i gairebé no et crec possible.
Milers d’encants, guarda el teu cos, l'encís desconegut de la terra.
I poc a poc somrius quan jo m’ acosto, enamorat,
cap a tu mentre el sol ens cobreix amb la seva llum, ens desdibuixa,
i ens va ficant en la calma immensa i rossa de la tarda...

T’estimo
Chris 10/3/2010

La dona que vola amb el vent

Si veiessis a aquesta dona,
que vola amb el vent,
als ulls signes d'una tempesta esdevenidora
i el pèl, des d'ara, regirat a remolins,
entendries aquest anhel meu.
Ella es qui he buscat durant anys
en els pobles i llocs llunyans.
Ella es a qui cercava en un carreró
desert, un dia i un altre
en totes les dones que veia
ella es qui era en un fragment de cançó .
En una cançó que diu coses boniques
Ella viatja a les ales d'una papallona
omplint el camp de colors
amb els seus dits fràgils
i els fruits de dolçor
amb el seu immens cor
Ella es qui em porta de la mà per la vida
i em fa somniar cada instant petits somnis,
cada dia una gran il•lusió
Si veiessis a aquesta dona,
de qui tan enamorat estic,
col•locant els estels al cel,
entendries com l’estimo
com gràcies a ella visc de nou
Ich liebe dich
Chris 8/3/10

T’ abraça la pluja en el seu descens ...
de verticals llengües d’aigua;
desxifres la caiguda de biaix;
els seus tocs exciten la teva pell .
I tu nua i mullada, acaricies
el teu cos, recinte càlid,
llar de les delícies, amb àgils dits.
La pluja es onatge que et desfoga,
al voltant de tu el meu afany estreny
l’àmfora teu cos, revestit
per la seva nuesa; encastat
de toves perles d’aigua anacarada,
Plou i tu m’ abraces pell a pell,
pit a pit, cos a cos amb l’ olor
excitant de la terra i de l’herba
mullades com tu, besant
els meus llavis entreoberts i
assedegats de pluja i de petons.
T’estimo
Chris 5/3/10

Sobre la tèbia sorra de la platja
trobar el plaer l’ amant espera;
el sol pinta les nues espatlles
i entre les seves cames juga el vent.
Dins les salabroses aigües cristal•lines
el mar d'anyil acariciant el cos;
porto en els llavis un corall partit
i una petxina penjada als cabells.
Les mirades dels meus ulls brillants
esperen les teves pupil•les de bohèmia,
i les meves mans germinen les carícies
que brollen al contacte dels teus dits.
Vine, ja s'obren qual vermells amarants
les poncelles en flor dels meus desitjos,
 i entre els meus llavis tremolosos s'encén
la boja flamarada dels teus petons.

T’estimo
Chris 2/3/10

Delicada dona, d’ulls brillants,
de cos dret, com l’espiga
pit amant, com líquida plata,
s'aparta, i torna el seu tranquil rostre,
mirant tendrament, com sol
mirar la mare al seu dormit fill;
el seu coll, lleument girat,
mostra els rinxols dels seus cabells,
ornament de les seves espatlles.
La cintura un cordó prim,
com un jonc salvatge de riu,
regat de continu per l'aigua,
aclareix les ombres de la nit,
qual la sagrada llum reflectida
de la lluna vigilant, solitària;
Delicada dona d’ulls brillants
el seu rostre, com perla pura,
alimentada en aigües cristal•lines
no torbada mai de viatjants.
Es la dona que m’enamora,
Es que té el meu cor
Ets tu vida meva
A qui estimo com mai
no he estimat a ningú

Ich liebe dich
Chris 1/3/10

Per que no hi ha a la terra, encara,
res que sigui tan dolç com una habitació
per a dos, si és teva i meva;
per que fins el temps,
sembla avui partidari de la felicitat,
com si fos sempre diumenge. Quan al matí
fem una altra vegada l'amor,
d'una altra manera que la nit no pot imaginar-se,
mentre el llit se'ns omple
de sol , i de llum, i avança el temps.
Visc amb tu dins l’amor més intens,
el desig, la música acordada
dins del cor, i que jo he posat tot just
en els meus poemes. Som romàntics;
amb nits d'amor amb desig
i de desig amb amor,
La vida amb tu és un somni,
i la resta de la història un instant
Mentre tu i jo ens estimem feliços

T’estimo
Chris 25/2/10

Aquest perfum intens de la teva carn
és molt mes més que el món que
la terra i els rius blaus ,
que les rodones taronges d’Azahara
Quan dolç es l'aire infinit que omple el meu pit
tot respirant el teu alè !.
Sorgida de la terra per les arrels èbries de les teves mans
i t'he begut tota,! oh fruit perfecte i deliciós!
Ja sempre quan el sol palpi la meva carn
sentiré el càlid contacte de la teva.
Nascut de la frescor d'una albada de gener inesperada,
i nodrit a la carícia dels rius clars i purs com la teva abraçada
el nostre amor creix i s’arrela.
Sóc al costat del teu cos totalment lliurat a tu ,
al costat de les teves espatlles suaus des de on neixen les teves abraçades,
al costat del teu rostre on neixen la teva veu i les teves mirades, clares i remotes,
i àvidament escric cada dia un missatge que no conté sinó sentiments
i el teu nom s'engrandeix i vibra cada vegada més profundament
quan el recito al vent que m’envolta,
Avui llueix com un far l'estrella dels teus ulls.
i jo nàufrag de mi mateix,
arribo a la platja del teu cos
en què tot és daurat i blau com un dia nou
i com les espigues hermètiques, perfectes i callades.
En tu la meva soledat es reconcilia
No deixo ni un moment de pensar en tu.
Tota la meva vida ha mudat ,
el serè calor de les teves mirades
ha donat maduresa a la meva vida.
Alga i escumes fràgils, els meus petons
xifren l'univers a les teves pestanyes
-platja de nuesa, terra assolida
que torna les mirades teves en estrelles.
T’estimo

Chris 24/2/10

Amor
per tu son les meves mans tremoloses
que desfullen sense pudor l'ànima
de la seva túnica d'espines i de roses;
i son les teves mans el tacte de la vida,
sobre el meu esperit cobert de angoixes.
El teu cos, la meva bresca de mels,
es l’ Edèn trobat i perdut;
el jardí interior dels meus aromes,
el far entre les ombres, desafiant,
el mar embravit , escumós i sonor,
la platja inaccessible i delirant.
Amor i sempre amor. Amor que viu,
amor que neix al cor i somriu,
el foc de la vida torbadora,
la pau per la meva ànima de foc.
La claredat de la meva desesperança,
la meva esperança clamant a l'infinit.
Per tu, sempre per tu. Per que t’estimo
Per tu, només per tu, soc feliç.

Ich liebe dich 22/2/10
Chris