de la perla, on els llavis s'han fregat, tan lleugers i ràpids
com els pètals nus de la rosa a la deriva
sobre la lenta tornada de llaüt
del cant estival de l'abella: rient mentre baixen,
memòries daurades: encens de son, regals d'infantessa ,
blaus com el fum que transporten els llunyans horitzons,
fràgils com les ales de les papallones.
No hi ha futur, no hi ha més passat,
arrels ,fruits i flors, sol, vida i amor omplen el present.
Descansa tranquil•la , Estira't tranquil•la i la nit perdurarà,
silenciosa i fresca, no per un espai d'hores,
sinó eternament. Deixa'm oblidar
tot menys el teu perfum, cada nit menys aquesta,
deixa’m oblidar la pena, el infructuós plor, el pesar.
Només dorm amb mi: aquest lànguid i suau embadaliment
florirà a la vora del son i s'espargirà,
fins que no hi hagi res més que tu i jo
abraçats en un silenci intemporal.
I encesa la flama, carregat d’esperança,
davant del teu foc m’agenollo
per rebre la teva immortalitat
i donar-te tot el meu jo....
t’estimo amor meu
Chris 26/3/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada