dilluns, 26 d’abril del 2010

Vegeu en ombres el quart, i al llit
nus, rosats, esplèndids,
el nus viu dels dos amants
boca amb boca i pit contra pit.
Es fa més estret el nus estret,
ballen els dits delirants,
es queden sense alè uns instants ...
i vet aquí el nus sexual desfet.
Un desordre de llençols i coixins,
dos pàl•lids caps despentinats,
una sola paraula, un sentiment,
abraçats, descansa el cap
sobre els braços acollidors
i adormits, l’amor flota en l'ambient.

T’estimo
Chris 19/2/10
Contra el blau del cel, aquest cel tan net
que sembla un tapis acabat de rentar ,
¡que bé que llueix aquell arbre, dolçament inclinat,
sota el rosat pes del seu brancatge en flor!
Recolzat el front en els vidres blancs
del finestral, el miro: i em recorda, així
tot ple de flors, papallones i ocells,
el teu nom que com un poema recito ...

Qui sap què de coses pensarà la lluna
quan a les nits ens mira, feliços amants!
Moltes vegades ens mira extasiada ,
escoltant-nos quieta fins a la matinada ...
I ja no va la meva ànima nua pels camps!
Cada matí, despertant al teu costat,
una capa d’amor, molt bonica, amb pètals de ras
a les espatlles em tires, amb gest amant .
Som ja fa temps, dos enamorats!
I jo, que a tothom parlo de tu, el meu amor,
he deixat que l'ànima se'm apropi als llavis,
i te he donat tot el meu cor

Ich Liebe Dich, T’estimo! ...
Chris 18/02/2010

VERD

Verd. Les fulles del gerani
en la llum grisa de la tempesta
tremolen, tensió
de nervadura verd fosc.
Em miraves les mans,
nervadura de venes, si els somnis
fossin deliciosos, deies.
En caminar
recolzava la meva galta contra la teva
i en la nit escoltava
el rossinyol i el grall
del gall dindi. Absència
de tot, només tu i jo:
Caminants enamorats
i els meus dits et tocaven mentre
em deies amb veu molt baixa.
T’estimo.
I jo somreia repetint: t’estimo
feliç aniversari, t‘estimo encara més que abans,
happy anniversary, I love you even more than before
glückliche Jahre, Ich liebe dich noch mehr als bisher
joyeux anniversaire, je vous aime encore plus qu'avant
anniversario felice, ti amo ancora più di prima
feliz aniversário, eu te amo mais ainda do que antes
幸せな記念日、私はあなたの愛よりもさらに前に
( O tanjō-bi omedetō gozai masu demo, mae yori, anata o aishite )

divendres, 23 d’abril del 2010

L'amor

L’amor...
Ho vaig somiar impetuós, formidable i ardent;
parlava el imprecís llenguatge del torrent;
era un mar desbordat de bogeria i de foc,
rodant per la vida com un etern reg.
Amb l’ intensitat del color, com un gran sol ponent
que dobla davant la nit el cap de foc;
m’arribà el teu riure, i en la teva boca tan tendra com un prec,
alimento la meva 'ànima, ets la meva font.
I avui el meu somni és vibrant i suau i rient,
que totes les tenebres de la meva vida desapareixen,
que, fràgil com un ídol i etern com Déu,
sobre la vida tota la seva majestat aixeca:
El petó sobre els llavis , perfum,
es una flor de foc desfullada per dos ....
Es l’ amor de nosaltres dos...

Et buscava a l'ombra

Et buscava a l'ombra. Lentament sorgia
la teva mirada llunyana, lleu flor d'horitzons.
Era clara, serena .... Amb amor la sentia
transitar el camí dels meus ulls insomnes.
No va ser un ressò ni un somni. Va ser la brisa a l'arbre
que em va portar el teu accent amb perfum de saba
i va créixer per les meves venes i es va anar lliscant
amb tremolor de carícies en arribar a les meves mans.
Res més .... a la torre va desgranar la campana
un seguit de bon temps, fi i distant.
Com boira d'aroma es va quedar entre els meus llavis
la dolçor impossible d'una frase: t'estimo

El meu somni

Somnio sovint el somni senzill i penetrant
d'una dona preciosa que adoro i que m’ adora,
que, sent igual, és sempre diferent a cada hora
i que les empremtes segueix de la meva existència errant.
Es torna transparent meu cor sagnant
per a ella, que comprèn el que la meva ment enyora;
ella m’ eixuga el plor de l'ànima quan plora
i ho omple tot amb el seu somriure amant.
És passió ardorosa, i fràgil rosa. Es tot amor,
el seu nom jo m’imagino pronunciant-lo fort, sonor,
als meus llavis amb un somriure nascut al cor.
Com una tendre carícia és el seu mirar suau
i tenen els acords riallers de la seva veu,
un ressò transparent com les aigües del riu...

El meu somni ets tu
T’estimo i t’enyoro
Chris 11/2/2010

dijous, 22 d’abril del 2010

Ser amant es...

És igual que riure dins d'una campana:
sense l'aire, ni sentir-te, ni saber a què sents.
Amb gest somrient, gastant la nit del teu cos
i jo transparent sóc tu per a la vida,
i tu tota color ets per mi la vida.
No s’acaba la llum, són els altres els cecs,
que davant dels ulls no veuen l’amor
quan clama com veu en deserts de plor
l’absència que tu i jo ja no tenim.
Brollen tendres llorers en les fronts amants,
i l'amor els consola prodigant la seva ànima.
Tot és llum i desmai on neixen els fills,
i la terra és de flor i en la flor hi ha un cel.
Només tu i jo (una dona i un home)
anem considerant que la vida ..., la vida
pot ser l'amor, quan l'amor embriaga;
és sens dubte riure, esclatar, ser feliç;
és, segura, la llum, perquè tenim ulls.
Però, riure, cantar, escruixir lliures
de desitjar i ser molt més que la vida ...?
Tot és un camí que amb tu vaig començar
i per això, per tu, em mantinc en el Món
i t’estimo amor, t’estimo amant

Chris 8/2/10

dijous, 15 d’abril del 2010

sento arribar el dia

Sento arribar el dia com una remor d'animals,
a la vora del llac, de l’herba, del jonc,
més enllà, entre els turons de vent fosc,
on la llum s'aixeca amb estripades banderes,
com resplendor llunyà d'una muntanya de quars.
Una ressonància, una ressonància és el batec del meu cor:
ressò en l'abisme, pedra que roda per la muntanya,
brillantor a la porta de la cova, fosforescència dels estels
al peu de l'arc de Sant Martí o del llampec.
Ara sento en l'aire límpid de l’avet i la falguera,
sorgir les formes d’una donzella, sota la fronda,
a la selva d'arbres aromàtics, coronada d'orquídies
baixant al riu, a la cascada de transparent corba,
que ressona en els seus diamants com una llegenda.
Formes de la gràcia, el seu perfil abandona les seves melenes
a la brisa, formes de la vida i de l’amor,
els seus pits tremolen en les penombres dels joncs;
formes del fosc deliri, les seves cuixes es suavitzen
com una fruita partida; formes del temps humà,
seus peus fan tremolar les flors silvestres.
Com el cérvol al turó, ple de vida,
persegueixo una jove deessa nua, sota el sol.
El dia vessa la seva transparent meravella, com un vol,
com el color innombrable, com la crisàlide
de hermètics llampades, com l' insecte platejat,
com l'encís en les formes lluents dels teus ulls,
Acosto els meus llavis al clar espai d'íntima música,
al costat dels teus deso que reposin;
mentre el núvol passa i l'ocell surt del seu niu,
M'enfonso en les palpitacions reverberants, en les ones,
al tremolor diví, on s'obre la rosa de muntanya,
en els brillantors fugaços, en la imatge insondable de l’esperit,
que ha creat el cel i la terra, amb aquesta geografia de foc,
i ha donat al meu cor la forma del dia i de la nit,
mentre sento córrer els animals, empaitant, estimant,
devorant, ensangonat les herbes, les flors i les penyes.
Sóc el dia, i el vent aixeca els seus brancatges en la meva ànima
Mentre crido T’ESTIMO.......

Ich liebe dich
Chris 5/2/10

He plantat un jardí amb els meus dits
pam a pam, llavor a llavor,
dibuixant sobre la terra camins
on naixerà cada dia una flor.
He excavat amb les mans la seca terra
fent brollar de la font l’aigua
que abreujarà l’assedegada boca
dels cansats caminants.
He construït un camí ombrívol
entre els frondosos arbres
per protegir de la llum del Sol
la delicada pell dels amants.
Te he donat el meu cor a tu, la dona
que ha fet de mi un jardi,
una font, una flor, un camí ,
conreant-me amb els seus dits
Te he donat tota la meva ànima
i he begut la teva aigua, refrescant,
refugiat a la teva ombra
amb el cor ple d’amor per tu, enamorat.

T’estimo
Chris 3/2/10
Dóna’m la mà , amor, que no podem
descansar encara .
Vull recórrer amb tu el temps
i ens resta molta distància
caminem cap el demà
omplint-nos de petons
de carícies, de somriures.
Ja sé que el camí pot ser fatigós
Travessar la nit fa por
Per que ja he patit la tristesa,
jo em vaig rendir en el passat,
sota un sol que em va deshidratar el cor.
Tu m’has salvat però,
portant l’aigua fresca ,
la sang a les venes,
tu em dones l’alè per viure
i les ganes de caminar.
Junts podem amb tot,
amb tu soc fort,
amb tu tot es color.
Recolzat a la meva espatlla
I jo a la teva, junts
res no ens esgota,
ni tan sols la pluja.
Dóna’m la mà amor
Jo ja t’he donat el cor

T’estimo
Chris 2/2/10
Die Sterne im Himmel, del Glänzen in der Nacht, in deinen Augen erscheint erst die Pracht, die selbst ein Diamant nicht zu fassen vermag!


Würde ich dir sagen, wie sehr ich dich liebe, doch mit jedem dachte ich finde keine Wörte auf meinen Lippen. Meine Liebe zu dir in Worte zu fassen es fällt so schwer, doch nicht gelesen zwischen meinen Worten alles, was ich zu Dir fühle. Mein ganzes Leben, es dreht sich um dich, darum möchte ich dir sagen:

I C H L I E B E D I C H

Les estrelles al cel, que brillen a la nit, brillen als teus ulls i apareix l'esplendor que ni tan sols es capaç de captar un diamant!

Vull dir-te el molt que T'estimo, però per cada pensament no trobo paraules als llavis. Posar el meu amor per tu en les paraules, és tan difícil, per que no es llegeix tot el que per tu sento . Tota la meva vida gira al teu voltant, així que vull dir-te:

I C H L I E B E D I C H