Contra el blau del cel, aquest cel tan net
que sembla un tapis acabat de rentar ,
¡que bé que llueix aquell arbre, dolçament inclinat,
sota el rosat pes del seu brancatge en flor!
Recolzat el front en els vidres blancs
del finestral, el miro: i em recorda, així
tot ple de flors, papallones i ocells,
el teu nom que com un poema recito ...

Qui sap què de coses pensarà la lluna
quan a les nits ens mira, feliços amants!
Moltes vegades ens mira extasiada ,
escoltant-nos quieta fins a la matinada ...
I ja no va la meva ànima nua pels camps!
Cada matí, despertant al teu costat,
una capa d’amor, molt bonica, amb pètals de ras
a les espatlles em tires, amb gest amant .
Som ja fa temps, dos enamorats!
I jo, que a tothom parlo de tu, el meu amor,
he deixat que l'ànima se'm apropi als llavis,
i te he donat tot el meu cor

Ich Liebe Dich, T’estimo! ...
Chris 18/02/2010