d'una dona preciosa que adoro i que m’ adora,
que, sent igual, és sempre diferent a cada hora
i que les empremtes segueix de la meva existència errant.
Es torna transparent meu cor sagnant
per a ella, que comprèn el que la meva ment enyora;
ella m’ eixuga el plor de l'ànima quan plora
i ho omple tot amb el seu somriure amant.
És passió ardorosa, i fràgil rosa. Es tot amor,
el seu nom jo m’imagino pronunciant-lo fort, sonor,
als meus llavis amb un somriure nascut al cor.
Com una tendre carícia és el seu mirar suau
i tenen els acords riallers de la seva veu,
un ressò transparent com les aigües del riu...
El meu somni ets tu
T’estimo i t’enyoro
Chris 11/2/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada