dijous, 22 d’abril del 2010

Ser amant es...

És igual que riure dins d'una campana:
sense l'aire, ni sentir-te, ni saber a què sents.
Amb gest somrient, gastant la nit del teu cos
i jo transparent sóc tu per a la vida,
i tu tota color ets per mi la vida.
No s’acaba la llum, són els altres els cecs,
que davant dels ulls no veuen l’amor
quan clama com veu en deserts de plor
l’absència que tu i jo ja no tenim.
Brollen tendres llorers en les fronts amants,
i l'amor els consola prodigant la seva ànima.
Tot és llum i desmai on neixen els fills,
i la terra és de flor i en la flor hi ha un cel.
Només tu i jo (una dona i un home)
anem considerant que la vida ..., la vida
pot ser l'amor, quan l'amor embriaga;
és sens dubte riure, esclatar, ser feliç;
és, segura, la llum, perquè tenim ulls.
Però, riure, cantar, escruixir lliures
de desitjar i ser molt més que la vida ...?
Tot és un camí que amb tu vaig començar
i per això, per tu, em mantinc en el Món
i t’estimo amor, t’estimo amant

Chris 8/2/10