L’amor...
Ho vaig somiar impetuós, formidable i ardent;
parlava el imprecís llenguatge del torrent;
era un mar desbordat de bogeria i de foc,
rodant per la vida com un etern reg.
Amb l’ intensitat del color, com un gran sol ponent
que dobla davant la nit el cap de foc;
m’arribà el teu riure, i en la teva boca tan tendra com un prec,
alimento la meva 'ànima, ets la meva font.
I avui el meu somni és vibrant i suau i rient,
que totes les tenebres de la meva vida desapareixen,
que, fràgil com un ídol i etern com Déu,
sobre la vida tota la seva majestat aixeca:
El petó sobre els llavis , perfum,
es una flor de foc desfullada per dos ....
Es l’ amor de nosaltres dos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada