dijous, 15 d’abril del 2010

Dóna’m la mà , amor, que no podem
descansar encara .
Vull recórrer amb tu el temps
i ens resta molta distància
caminem cap el demà
omplint-nos de petons
de carícies, de somriures.
Ja sé que el camí pot ser fatigós
Travessar la nit fa por
Per que ja he patit la tristesa,
jo em vaig rendir en el passat,
sota un sol que em va deshidratar el cor.
Tu m’has salvat però,
portant l’aigua fresca ,
la sang a les venes,
tu em dones l’alè per viure
i les ganes de caminar.
Junts podem amb tot,
amb tu soc fort,
amb tu tot es color.
Recolzat a la meva espatlla
I jo a la teva, junts
res no ens esgota,
ni tan sols la pluja.
Dóna’m la mà amor
Jo ja t’he donat el cor

T’estimo
Chris 2/2/10