sento arribar el dia

Sento arribar el dia com una remor d'animals,
a la vora del llac, de l’herba, del jonc,
més enllà, entre els turons de vent fosc,
on la llum s'aixeca amb estripades banderes,
com resplendor llunyà d'una muntanya de quars.
Una ressonància, una ressonància és el batec del meu cor:
ressò en l'abisme, pedra que roda per la muntanya,
brillantor a la porta de la cova, fosforescència dels estels
al peu de l'arc de Sant Martí o del llampec.
Ara sento en l'aire límpid de l’avet i la falguera,
sorgir les formes d’una donzella, sota la fronda,
a la selva d'arbres aromàtics, coronada d'orquídies
baixant al riu, a la cascada de transparent corba,
que ressona en els seus diamants com una llegenda.
Formes de la gràcia, el seu perfil abandona les seves melenes
a la brisa, formes de la vida i de l’amor,
els seus pits tremolen en les penombres dels joncs;
formes del fosc deliri, les seves cuixes es suavitzen
com una fruita partida; formes del temps humà,
seus peus fan tremolar les flors silvestres.
Com el cérvol al turó, ple de vida,
persegueixo una jove deessa nua, sota el sol.
El dia vessa la seva transparent meravella, com un vol,
com el color innombrable, com la crisàlide
de hermètics llampades, com l' insecte platejat,
com l'encís en les formes lluents dels teus ulls,
Acosto els meus llavis al clar espai d'íntima música,
al costat dels teus deso que reposin;
mentre el núvol passa i l'ocell surt del seu niu,
M'enfonso en les palpitacions reverberants, en les ones,
al tremolor diví, on s'obre la rosa de muntanya,
en els brillantors fugaços, en la imatge insondable de l’esperit,
que ha creat el cel i la terra, amb aquesta geografia de foc,
i ha donat al meu cor la forma del dia i de la nit,
mentre sento córrer els animals, empaitant, estimant,
devorant, ensangonat les herbes, les flors i les penyes.
Sóc el dia, i el vent aixeca els seus brancatges en la meva ànima
Mentre crido T’ESTIMO.......

Ich liebe dich
Chris 5/2/10