de verticals llengües d’aigua;
desxifres la caiguda de biaix;
els seus tocs exciten la teva pell .
I tu nua i mullada, acaricies
el teu cos, recinte càlid,
llar de les delícies, amb àgils dits.
La pluja es onatge que et desfoga,
al voltant de tu el meu afany estreny
l’àmfora teu cos, revestit
per la seva nuesa; encastat
de toves perles d’aigua anacarada,
Plou i tu m’ abraces pell a pell,
pit a pit, cos a cos amb l’ olor
excitant de la terra i de l’herba
mullades com tu, besant
els meus llavis entreoberts i
assedegats de pluja i de petons.
T’estimo
Chris 5/3/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada