Qui em crida, qui m’ encén l’ànima
en la nit estelada?
Callen les guitarres a l'alè misteriós del teu pas,
i les veus callen, i només el vent es sent passar,
quan el silenci es difon en els estels,
i l'animal que porto es mou pels corredors,
i els ocells nocturns visiten els camps,
per on passen els teus peus,
on habiten les flors i les espigues.
Per les ombres corren cavalls,
i les sorres de la platja van fins al límit,
on es reuneix amb en el mar en un acte de passió.
I és la nit que empara l'existència del nostre amor,
en els resplendors de les roques
i les falgueres enfront dels astres,
en el misteri en què t’ escolto
com un gran estel dins del meu cor.
i els teus petons dibuixen
les flors de la nit a la memòria.

T’estimo
Chris 19/5/2010