dijous, 13 de maig del 2010

Esvelta sorgeixes! ¡Vens de les aigües, nua,
governant una petxina immaculada!
Els malucs flexibles, els pits palpitants ...
Mor la meva boca per besar la teva boca.
Sense vil pudor! De què cal avergonyir?
Sóc un home enamorat i amant
sobre la blanca sorra et cerco
I anant a la roca on ets,
amb els cabells escorrent aigua,
inclinat el cap sobre el teu pit
sento el cor desmaiar d'amor,
sota el fervor de la meva virilitat
abraçant el teu cos pel sol daurat.

T’estimo, molt, moltíssim
Chris 20/4/10