Un bosc sencer ha tornat des del teu clatell
aquesta nit, entre els meus dits,
que t’acariciaven, decididament a favor
del vent, tu dormies
després de la serenitat de les últimes besades.
No et vaig voler despertar, m’omplia mirant el teu cos.
Ara és aquell temps de no oblidar els somnis.
Sento la teva olor de blat i terra,
de mel i flors. Et veig i et respiro una vegada i una altre,
fent l’amor envoltats de vent...
He somiat davant els estels d’aquest cel
en la llibertat del teu cos abraçat
la lleugera prosòdia del plaer ,
he somniat després al límit de l'ombra
com balles il•luminada per blanca lentitud, bellíssima,
rotundament viva, sabent en tots els meus porus
i en totes les meves arrugues del plaer,
que és ben cert el somni
que t’estimo molt...
Chris 16/3/10.