Abans de que tu arribessis a la meva vida...
Havies vist, potser, com cremava la soledat de la meva sang,
enmig de l'ample món amb oceans, planes i muntanyes?
Quina era la meva angoixa, i el meu afany i el meu fosc descontent?
No sabies, potser, que deambulava en el meu propi drama,
amb els meus parracs incendiats, fugint a través de les ombres,
cercant la teva boca, les teves mans i els teus ulls al foc.
Jo era a l'ombra, en la solitud, en l’ inexistència,
com aquell que es debat en el seu somni anònim i ombrívol
Abans de que tu arribessis a la meva vida
Hi havia una hora a les tavernes per a mi,
al costat del mariner, i del begut, i del abandonat, i del trist,
que lluiten amb el seu cor i els seus records,
llançant-se contra els murs del món,
Ara amb tu protegint el meu somni
soc un infant que riu i canta, i viu enamorat,
i sempre estima amb el seu estrany cor.
Tu ets la filla de la terra que tot ho fa néixer,
màgia de les aigües, papallona de colors,
sobre els camps m’estimes i em somrius,
sota els vents em beses tendrament fins el crepuscle
iabraçats ens troba l’albada...

T’estimo molt
Chris 20/5/2010