carns tremoloses amarades de passió
caient en temptació de fruit prohibit.
Boques entreobertes...necessiten aire.
Llavis ardents que es van fonent
la seva pell de seda resseguint.
Ungles que es claven com si fos la seva presa.
S’uneixen, per fi, en un sol cos.
Els seus cors galopen desbocats cap al zenit.
Erupció de volcans entre focs d’artifici ,
guspires de colors...carns extasiades.
S’alliberen entre efluvis de mel.
Han sadollat la seva fam, nèctar de flor.
Crit joiós proclamant al món sencer
que han begut del calze de la vida.
“-M’estima, n’estic segur!!
M’ho ha dit l’espurneig de sa mirada.”
Carns que es retiren, exhaustes...
entre respiracions entretallades.
I els seus cors s’alenteixen trotant ...
acaben anant al pas
l’un al costat de l’altre.
Sense presses...s’estimem.

t’estimo
Chris 11/5/2010