Llampec extasiat entre dues nits,
aire entre núvols vespertins,
palpitació de la brillantor, memòria empresonada,
tremolós nenúfar sobre les aigües,
somni davant l'ombra: això som tu i jo.
Per l'aigua tranquil•la i clara va nedant el dia,
doblegant els joncs verds i prims.
L'ànima silenciosa a les violetes tremola.
No es el nostre amor un secret guardat .
Miro com a la gespa de la tarda
la mirada és una lluentor de tarongina,
com s’amaguen els petons
en el sospir lleu de les frondes.
Una cosa es tanca sempre al voltant de la nostra front.
El foc que corre per la nostra sang.
Un xiuxiuejar d‘ocells baixa per les valls.
Jo sempre estimant-te, sota el sol i els trons,
oberts els cors tot fent l’amor.
T’acaricio amb la meva mirada,
amb els records, i amb les meves mans.
Interrogant a les callades ombres.
des dels meus sospirs al lluminós cel.
Mentre el vent t’embolcalla amb suau tacte,
i et deté als meus braços al peu de negres bedolls.
Cérvols de la lluna van corrent
per l'antiga memòria,
mentre el bes dels meus llavis
s’alimenta dels teus pits
i en el silenci esclaten flames del cor

Ich liebe dich
Chris 22/4/2010