Venim de la nit i cap a la nit anem.
Els passos en la pols, el foc de la sang,
la suor del front, la mà sobre l'espatlla,
el plor en la memòria, el petó a la galta,
tot queda tancat per anells d'ombra.
Amb címbals antics el temps ens aixeca.
Amb címbals, amb vi, amb rams de llorers.
Els meus llavis besen la copa en la penombra,
mentre els ulls miren reflexes de llum.
sobre la teva pell brillant, els ecos son infinits,
el teu cos es l'enigma a la feble llum
dels espelmes, son brillantors en què l'ànima
enamorada cau. Fonts de l'aigua fresca
son els teus ulls, plens d’intenció
amb el mirar interior la meva ànima retraten!
A les nostres hores jeuen reflexos de heliotrops,
mans apassionades, llamps del son.
Veniu als deserts i escolteu la nostra veu!
Veniu als mars i veieu el nostre amor!
El cor és una immensa platja de corall .
El nostre amor descansa entre quatre mans,
i baixa en la llavor amb un rumor suau,
amb tremolor de papallones volant en un mirall,
o amb crits de bèsties que es trenquen les venes
en les calentes nits d’apassionats amants.

T’estimo
Chris 21/4/2010