Quan contemplo de vegades
els llavis emmudits per un petò,
la meva adoració pretén en la seva bogeria
baixar fins a la teva ànima a pas lent
i sorprendre, a la seva mansió fosca,
com a nota de llum el teu pensament.
Quan em miren els teus ulls
lluminosos qual sol de primavera,
puc sentir anhelant
les pulsacions dels meus nervis
i la remor del teu pit palpitant,
en la meva passió voldria
la misteriosa oïda dels mags
que en les nocturnes ombres amagats
escolten, a la vora dels llacs,
fins als seus més recòndits murmuris,
de les branques dels febles cruixits
I ara pensant en tu, amb els records
em mossega l'esperit del desig
i volen les paraules i els meus anhels
T’estimo amor infinitament
Chris 15/4/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada