Però com saber, sense la mirada,
la bellesa del bosc, la grandesa del mar?
El bosc estava després de mi; el coneixien
les meves orelles: la remor de les seves fulles,
la confusió del cant dels seus ocells.
Sons que venien d'un remot lloc.
I la mar de l'altra banda, colpejant
el front, sense tocar,
cobrint de gotes. Era la meva pell
qui descobria la teva frescor,
el meu somnolent olfacte qui entrava al pit
la teva olor.
I al mig de la nit una estesa ombra.
que les meves parpelles crema,
quina llum m’'esvaeix, i un prolongat petó
que arriba fins al mateix centre de l’ànima
Davant dels teus ulls era,
els teus llavis somreien,
i el nascut foc del teu cos
era passió i llum.
Vam entrem al mar, vam trencar
el cel amb el front,
i submergits en les aigües contemplàvem
les vores del bosc,
la seva extensa foscor.
Vaig mirar-te, estesos a la platja, el teu rostre:
contemplava els núvols;
i entre els meus braços el teu cos
era un foc, un resplendor.
Vaig penetrar el teu bosc, i en les límits
van acariciar els meus dits;
mirant el mar abans
vaig posar els meus llavis en els teus
i et vaig estimar
i et continuo estimant

i estic boig per tu

Ich liebe dich
Chris 22/3/10