El que sento a la meva sang com un rellotge de sorra,

es el degoteig dels teus petons

que han traspassat la meva pell ;

el que escolto a la meva sang com un remor del dia,

es com quan una papallona de la nit

ve a besar l'ombra del nostre cor;

el que escolto a la meva sang com acords de colors,

quan tot s'il•lumina i tot és un moment,

amb rostres, amb mirades i mans;

el que escolto a la meva sang es com aigua que cau

en la llacuna de les estances,

on el mirall de silenciosa confidència

guarda les paraules i les carícies :

el que escolto a la meva sang com flautes del sol,

quan els meus ulls dansen al voltant de la teva bellesa

com en un llunyana turó de veremes;

quan el pensament transforma els meus secrets

en abismes de paraules,

i reclinant el meu front sobre el vi nocturn;

quan sento els meus passos en la terra,

i quan dic: terra,

i sé que estic aquí il•luminat per tu,

estimant i sentint el teu mandat, que és l'existir,

rumor que em sosté i em dibuixa

en la penombra de les teves oliveres:

marc de la consciència,

enigma de vells murs,

caiguda de la llum de la tristesa,

tota tu ets el meu somriure.

Hi ha llengües que es besen i signes ardorosos

dansant al voltant nostre.

Se'ns cau la mirada en anells de carícies,

en pluja d’abril, en estrelles de plata.

Enrere queden abismes en que els meus ulls cauen.

L'home és de la nit que el segueix,

somni que el sol defensa,

parèntesi de incerta meravella,

imatge que fa caure la tenebra.

i en el teu cabell es fa un llunyà resplendor.

Aquí a la terra estic, aquí a la terra,

i en la teva mà els meus sentits.

I tot avança en mi i tot ets tu, i tot és amor,

un apropament i estimar, i un viure per estimar,

i un portar-ho tot al somni

i fer de la terra un somni.

dansant als turons,

en un dens horitzó amb ombres de pleniluni,

Chris 23/4/2010