Els arbres ballen amb ondulacions de la teva ànima,
com un record dels segles en el vent,
com un record de les músiques del món,
mentre el foc baixa pel pits de les muntanyes
i els ocells volen sobre el color de les flors.
Ondulat, ondulat en el silenci de la teva ànima.
Ondulat, ondulat en el silenci de la terra vermella,
on aquest home viu per estimar-te
per fruir de la música que brolla dels teus pits.
Mentre a la atmosfera ardent del colibrí,
que gira, i gira, i fuig i gira en el seu vol tornassol,
murmurioses les teves nues cuixes,
mullades per l’ intensa pluja.
fan ressò del vent del foc,
cap a un apassionat capvespre.
Ondulades, ondulades, i cauen reflexos vermells
a les blaves aigües de la riera,
on beuen l'esquirol, la llúdria i la garsa,
sota els arbres en la teva vida,
aquí, a la terra, aquí, en el teu afany,
entre carbons d'arbres incendiats de passió,
on neix el misteri dels vegetals.
I en el lent ondular el dia,
navego enamorat per les marges dels rius
amb lentes barques cap a l'horitzó,
on la nit congrega els enamorats amants,
entre els seus habitatges de ennegrides fulles
sota el silenci solitari de les estrelles.
T’estimo
Chris 5/5/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada