Cercava la meva ànima amb afany la teva ànima,
buscava jo la dona que el meu front
tocava amb el seu llavi dolçament
al febril insomni de l'amor.
Cercava la dona pàl•lida i bella
que en sons em visitava des de petit,
per compartir amb ella el meu afecte,
per compartir amb ella el meu dolor.
Com en la sacra soledat del temple
sense veure a Déu se sent la seva presència,
jo presenti la teva existència,
i, com a un Déu, sense veure't, et vaig adorar.
I demanant sense parar al mar
la dolça companya de la meva sort,
molt lluny jo de tu, sense conèixer - t
en l'ara del meu amor et vaig aixecar.
No preguntava ni sabia el teu nom,
¿A on anava a trobar-te? ho ignorava;
però la teva imatge dins l'ànima estava,
més aviat pressentiment que il•lusió.
I tot just et vaig mirar ... tu ets el meu sol,
companya ideal del meu desvetllament,
I a la primera vegada que els nostres ulls
les seves mirades magnètiques van creuar,
sense buscar-se, les mans es van trobar
i ens vam dir «t'estimo» sense parlar
Un mirar brillant als teus ulls ,
una mica de tremolor sobre els meus,
i un somriure que fins al cel pujava ...
així ens vam comprendre ... res més.
Dos cors en feliç vol;
¡Estimem-nos, el meu bé! Obrir les ales,
estimar és veure el entreobert cel
i aixecar l'ànima sobre els estels.
Estimar és amarar el pensament
a la fragància de l'Edèn perdut;
estimar és ...
És tocar les llindes de la glòria,
és veure els teus ulls, escoltar el teu accent,
en l'ànima sentir el firmament
i morir als teus peus d'adoració.
T’estimo moltissim
Chris 17/3/10