davant del mar amb pescadors a la aurora,
on s’aixequen torres i oliveres platejades.
Baixen per la gespa els ametllers de la primavera,
jo als teus peus admiro la teva nuesa,
i tu tan bella dorms amb el teu rostre enmig d'un somriure.
I pugen aromes de mar amb una fresca cistella de sardines.
alegre sota el blau etern descanses,
amb els petits venedors de cireres en les placetes,
amb les donzelles al voltant de les fonts
mogudes remorosament per la brisa dels castanyers,
en la penombra amb espurnes del ferrer,
entre les cançons del fuster,
entre els fortes sabates clavetejades,
i en els carrerons de gastades pedres,
on deambulen ombres dels amants.
El teu cos es mou sota la llum del dia,
amb nogueres antigues d'ombra taciturna,
a la vora del cirerer, l'om i de la figuera.
En els teus malucs les hores s'aturen
i en els seus secrets els reflexos vespertins,
es dibuixen amb raigs de sol.
El teu cos daurat s'acosta als cors del cel,
mentre la mar dona les seves brillantors lunars,
i el món palpita en el teu cor.
T’estimo
Chris 5/5/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada