On érem nosaltres abans d'estimar-nos?

Qui eres tu?

I jo qui era?

Foc fred en els llavis contingut,

rígid cor opac,

aspre fruit el meu ventre,

lleuger vestit d'estiu la teva mirada.

Ara que ens estimem ...

foc som on papallones es suïciden,

cossos de llum,

pell cremant en vermelles flames,

encanteri inacabable.

Unides en el mateix cos ombres som,

somnis revelats en poemes,

marees atretes per la lluna,

enormes onades d'amors incansables.

Ara que t'estimo ...

un desig que neix als matins

i mor a la tarda entre les teves cuixes sóc,

suspeses gotes de plaer,

sospir de Sol al zenit,

una font d'aigua dolça,

tatuada estrella sota el teu cos.

Ara que tu m'estimes ...

ets símbol d'aliança entre els déus,

amulet penjant del meu coll,

turbulenta aigua amb que les meves flors reg,

llum que guia als cecs sóc.

Ara que ens estimem ...

som arrels càlides de la terra.

T’estimo moltíssim amor meu

Chris 10/6/2010