El teu sedòs cabell a les meves mans,
brilla sota el sol de l’ estiu entre l’ ordi deixat ,
mentre dorms la migdiada nua sobre els camps
i tots els arbres s'han posat a gemegar
dins del meu esperit al recordar les teves cuixes
en la foscor, la llum sota de la teva pell,
els teus pètals vivents.
La merla a la incandescència dels teus llavis s'extingeix.
Jo sento en tu guarir ferides i et nues en les meves fonts.
S'extingeix la merla a les alcoves blanques on sóc cec,
on, algunes vegades, sonen en tu grans campanes.
Busco la teva pell inconfessable,
la teva pell ungida per la brisa ,
però el meu somni viu sota de les teves parpelles.
Tu sents el crit de les mares de l'aigua i acaricies
els ulls que van veure l’ inexistència.
Els nostres cossos es comprenen cada vegada més,
jo t’ estimo en aquesta porpra de l’ albada,
una altra vegada i una altre en les alcoves blanques.
Amor que dures en els meus llavis:
Amor que dures: somriu entre les meves cames,
menja la mel amb delit.
Ha vingut la teva llengua; està en la meva boca
com una fruita fresca i dolça.
Tingues pietat en la meva boca: Liba, llepa,
sota de la teva pell crema la rosella groga.
La flor de la mar dansa acaronada
pel vent i es transforma en l'aliment dels cossos
abandonats a l' amor infinit.
He tornat a nèixer dins dels teus ulls; ets la dolçor
i jo estimo la teva ànima , el teu cos en els seus fruits nocturns.
Tu vius en el meu cor i jo
et sento en els meus llavis.
A la humitat de la teva platja m'estimes
i ets blau de mar en els teus mugrons.
Parles suaument en els meus llavis i tornes ...
El teu cabell entre les meves mans com aigües silencioses,
ens abandonen els records. sento la son de l'existència
però la teva olor s'estén a les habitacions i el teu perfum viu a
el meu cor i entra dins meu mentre m’ adormo,
abraçat a tu i enamorat

T’estimo
Chris 15/6/2010