ARDOR

Quan es fon el teu dúctil cos en el meu foc
i allunyo  de les teves mans la neu, queden entre els nostres ulls
estels  que cerquen al viatger de la nit.
Es diria que em mires entre sols i llunes,
es diria que des que existim esperem sense trobar-nos.
Però esperar l'amor és trobar ... On es el nostre camí?
Es va il·luminar el teu cos nu ...
es va mostrar, sota el sostre de la nit, el teu pit entre els meus dits ...
es va exhaurir tot per la meva set, llevat els vels
que amaguen el que estimo de tu.
Com si jo impregnés la teva sang de sal, queda assedegat
qui desitja beure. On és la teva passió si no  al teu cor nu?
Et tanco la porta de la nit, abraçat a tu
per besar la teva ombra, els teus records, alguns secrets ...
Et busco en el meu foc
per trobar-te, per trobar teves cendres en l'ardent infern.
Esgotaré tot el meu ésser en aquest  infern, tot el que s'amaga
i apareix.
T'estimo.
Mata’m amb sang abundant, amb el teu foc ... ¡Crema’m sense foc!

Christian Lopez 7/8/2013