QUE MIREN ELS TEUS LLAVIS SILENCIOSOS?

Què miren els teus llavis silenciosos?
Un petó dolç m’ abraça darrere el teu humit jardí
Els ocells busquen les seves branques
Què miren els teus llavis silenciosos?
Un petó fort atreu el pas al teu al jardí.
Els ocells et xiuxiuegen els seus pensaments.

Una finestra en la teva carn s'obre i es tanca
Una finestra que no es veu i m’atrapa
Quina tristesa seria la teva absència!
Quan respiro tota la nit sobre el teu cos nu!

Quina tristesa seria la teva absència!
Quan omplo els meus dits dibuixant sobre teu!

Com un nen et miro al nàixer la llum
Amb els ulls compto els teus dits
i cada vegada que el teu cor batega sota els teus pits...
I en la teva pell  es reflecteixen les flames en repòs,

del cap als peus, sobre al teva nuesa....
De la finestra salta un ocell sota els meus ulls.
 Vaig des de l'alba. El teu  rostre es desperta sota els meus passos.
Des de l'alba vaig. Amb  el desig que ens desperta

No s'obre cap desig d'ignorar aquest cos . 
Sota el primer sol, el  ressorgir d’ aquest desig
Vaig des de l'alba. I els meus passos que ressonen ,

assenyalen cap a la teva presència

Christian López    06/08/2013