DONAS NOM A LA VIDA

Sense parar cerco amb els meus ulls el cel,
per veure l'estrella que tu estàs contemplant.
Demano als viatgers de totes les terres,
per si trobés algú que hagués aspirat la teva fragància.
Quan els vents bufen, faig que em donin a la cara,
per sentir la brisa que t'acarona.
Vaig errant pels camins, sense meta ni rumb:
escric una cançó que em recordi el teu nom.
Miro furtivament, el teu cos nu,
per tenir un esboç de la teva bellesa.
Jo vaig ser al somni confús de la teva nit,
en l'esfera nacre de les ombres del pati,
allà, vaig sentir el vermell alba que mai vam veure
perquè els nostres cossos dormien...
Vaig estar al calfred de la paraula amor
i en les altres paraules que no vam dir,
però que ens fan amarar de plaer.
Vaig estar com aquell que sorgeix del no-res
i esgota i clava en el silenci les paraules.

Vaig estar a la tardor que deixa el mar sense flors
i en l'hivern que fon la neu
amb l'escalfor del nostre amor.
Vaig estar als llençols freds
sense dormir, despertant després
de l'esclat  dels volcans.
Vaig estar i vaig estar amb tu, sabent que ets
el so d'una paraula perduda
que donas nom a la vida.

Christian Lopez 12/8/2013