LES ONADES

Aquella nit les platges es van esvair al voltant nostre
i tot va desaparèixer,
menys la brillantor dels teus ulls .

En aquell mar brillant, blau,
on el meu cor va navegar qual vaixell,
guiat per les ones,
les onades ens van conduir
a un mar sense platges, sense límits,
sense resistència...

Ones que expliquen
l'eterna història de la vida,
resumida en una mirada,
mentre  la terra s’ inunda amb
l' impuls de la marea, el vent , la pluja...

Aquella nit el meu jardí es va despertar,

i els dits del vent
van arrencar el seu tancat.
Tot el meu jardí, l'herba,
les flors i els fruits es van estremir
amb la dansa del vent i la pluja

sobre el teu ventre. 

Només vull estar en el teu si,
només vull morir a la teva vora,
dormir sobre el teu alé,
fondre’m  i esvair-me en la teva fertilitat,
per ressuscitar sent herba del teu jardí,
ressuscitar sent flor que desfullin els teus dits...

Tot es va esvair aquella nit
menys la brillantor dels teus ulls
on el meu cor va navegar
com vaixell guiat per les ones.

T’estimo

Christian Lopez 8/8/2013